Ahir, en eixir de la primera part de l'examen d'italià, vaig rebre un missatge: "Estàs a casa?"
El responsable d'este sms ple de poesia era un dels meus ex. Un que va ser Nóvio núm. 1 allà per la primavera-estiu de 2005. Li vaig telefonar: "Seré a casa en una hora". "Val, m'aprope jo" em va contestar.
Només entrar em va deixar clar que tenia ganes de follar: "Necessite una cervesa" em va dir el xic. "Cony, guapo, comences fort. Agafa-la de la nevera, que jo vaig a pegar-me una dutxa".
El pretext de la visita era contar-me una història absurda sobre la seua -doblement absurda- vida sentimental, que no em vaig molestar ni a escoltar.
Vam follar (clar), vam riure i vam xarrar durant molta estona al llit.
A les deu em va preguntar si podia quedar-se a sopar.
- Ho sent, guapo, però esta nit fan una entrevista pòstuma a Pasqual Maragall que no em perdré per res de món.
I Pasqual estigué encisador.
Juny 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada