Actitud

Mentre les Corts Valencianes debaten la primera moció de censura de la seua -mísera- història, jo preferisc parlar de coses veritablement importants: l'actitud.

Lent

Ahir vaig viure dos moments on vaig reaccionar de manera lenta. El primer tingué lloc al despatx on treballe. Esta setmana hem canviat de dependències i ens hem traslladat a un despatx més nou, més modern i més xulo i el meu cap no va tindre una altra idea que dir-me que a partir d'ara no podia anar a treballar amb texans.

La meua resposta no fou la que havia de ser i em vaig limitar a dir: "Val".

La segona situació que em va pillar desprevingut vingué mentre passejava amb Maia a migdia. Em vaig trobar amb Whisky -un amiguet de Maia que li olora el culet sempre que pot- i amb el seu amo, un xic d'uns 35 anys.

Mentre xarràvem sobre l'oratge, la Guàrdia Civil va muntar un control de seguretat al carrer i l'amo de Whisky va amollar que esperava que detingueren a tots "els putos moros i rumanos" que hi ha, que el poble "està ple" i que si fóra per ell "els matava a tots d'un tir al cap".

Em vaig quedar gelat i només vaig poder dir-li que "se'm fa tard, adéu".

En tots dos casos les meues respostes no eren les que pertocava, perquè hi havia moltes de millors: al meu cap li podia haver dit que portaré texans quan considere convenient, perquè la indumentària no defineix un bon advocat, sinó la seua feina. Just allò que ell havia de fer-se mirar.

A l'impresentable amo de Whisky li'n podia haver donat moltes més, però estaria més content si li haguera dit que són aquells putos moros que ell vol matar els que porten el haixix que ell es dedica a fumar mentre passeja el puto gos i xarra amb mi totes les vesprades.

Espantat

Ahir vaig telefonar al que fou xic P·E·T (hui ja només P.) per tornar a fer-li una proposta deshonesta que ja el va espantar quan follàvem junts.

I és que un dia li vaig dir que m'abellia fer una escapada de cap de setmana. Podíem pillar un vol d'aquells barats i plantar-nos a Sevilla o Roma, per exemple. Una oferta tan innocent el va espantar i va precipitar moltes coses.

Ahir vaig tornar a fer el suggeriment i la veu de P. tornà a deixar-lo en evidència: la idea l'espanta i li provoca vertigen. Allà ell.

Jo, per la meua banda, he decidit que vull ser més ràpid i més valent.

Octubre 2006