El xic P·E·T ja no és un Perdre El Temps. O almenys ja no el perdrà amb mi. D'ara en avant només serà P.
P i punt.
Però és un punt i seguit i no un punt i a part, perquè no ha mort sinó tot el contrari: està més viu que mai. I encara li queda corda.
Encara que siga dispers, encara que no tinga trellat ni coneixement, encara que no siga capaç de veure Queer As Folk sense companyia, encara que tinga cara de tortuga i encara que li agraden els TBO's.
Setembre 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada