divendres, 4 de setembre de 2009

Dimarts horribilis

Ahir fou un dia horrible: només alçar-me del llit vaig notar un fort dolor al coll que s’estenia fins el muscle dret.

Sembla que durant la nit una mala postura em provocà una considerable contractura al trapezi dret, que feu que en tot el dia, i encara hui, no puga moure el coll ni el braç sense que em faça molt de mal.

Però el dia encara podia empitjorar: en arribar a casa a hora de dinar em vaig trobar amb una carta certificada d’Hisenda que m’informava que sóc objecte d’una inspecció fiscal i que l’administració vol el meus llibres comptables i les meues factures de tot el 2006 per revisar-les amb lupa perquè els resultats no els quadren.

Com sé, positivament, que existeixen irregularitats en els mòduls fiscals que pague cada trimestre (conseqüència de la deixadesa, no d’un ànim de frau, que conste) he decidit entregar-me a les autoritats i no fugir del país, que era la primera opció que barallava.

- Me duele el cuello, me duele el brazo y Hacienda quiere empapelarme… ¿por qué no vienes mañana a cenar? -vaig implorar al meu argentí per telèfon des del llit.

- Lo siento, guapo, pero no voy a poder: el jueves a primera hora tengo la sesión fotográfica de la que te hablé para un catálogo de muebles, ¿te acuerdas?

- Es cierto: tengo un novio modelo -vaig amollar i, al mateix temps que pronunciava eixes paraules, desapareixia el dolor i la por a Hisenda i a convertir-me en el Julián Muñoz de l’Horta de València.

Després de massa segons de silenci durant els quals, de ben segur, dubtà de la meua estabilitat mental, continuà:

- Bueno, en realidad los modelos son los muebles; yo sólo decoro las mesas, las sillas…

- Calla -el vaig interrompre i afegí: No me quites la ilusión y dime si vendrás a visitarme a la cárcel cuando Hacienda me encierre de por vida.

- Bueno, ya veremos… -em contestà.

- Claro, como ahora eres modelo…


2007

2 comentaris:

Isabel Dengra ha dit...

m´encanten les teves aventures cuotidianes. al final vas a acabá a la presó? ;))))

mua!

la vida té vida pròpia ha dit...

fa un temps que et llegeixo i m'encanta com escrius, em deixes un somriure als llavis ben sovint.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails