divendres, 25 de setembre de 2009

Trau el cap!

Després d’una ruptura no desitjada el que s’ha de fer és tindre el cap i les mans ocupats, i acceptar totes les cites que mentre ha durat eixa relació has deixat passar.

Amb esta filosofia al cap, vaig dedicar la setmana passada a programar un seguit de cites per tal de prendre l’aire i una bona dosi de martinis amb vodka. A una d’aquelles cites vaig tindre de partenaire una jove promesa de la política valenciana. Un xic amb trellat, educat i atractiu, amb inquietuds vitals força respectables i amb una quantitat infinita de contactes polítics: gairebé tan llarga com el metre noranta que feia d’alçada.

La cita durà dues hores i mentre ell només prengué un refresc i un suc de taronja, a mi em va donar temps a demanar tres martinis ben carregats d’Absolut.

- Sempre beus tant els dimecres? -em va preguntar quan la cambrera deixà la tercera copa a la taula.

- No, clar que no... -vaig provar a excusar-me-, però hui ha estat un dia molt dur.

Quan ens vam acomiadar pensava que el meu alcoholisme havia llançat a perdre la cita, però res més lluny de la realitat, perquè el jove polític d’interessantíssim futur no trigà ni una hora a telefonar-me i a proposar-me un segon encontre.

2007

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails