Divendres vaig anar al cine amb el xic espe(a)cial a veure Azul oscuro casi negro i ja tinc nova icona a la qual adorar: Quim Gutiérrez.
El catalans addictes a la TV3 ja el coneixen perquè ha fet algunes sèries d'aquelles que al País Valencià ignorem de la mateixa forma que prescindim de llegir La Vanguardia o El Periódico: completament.
Com ja no adore Nico Abad -de fet ara l'odie- necessite omplir el seu buit i estic convençut que Gutiérrez ho farà molt bé: necessite explotar la part més integrada del meu cor.
Dissabte després del concert de Maga, vam fer una passejada pel Carme i entràrem a la Bounty. Encara no sé massa bé, i necessite que algú m'ho explique, com vam acabar a les 10 del matí jugant amb uns cavalls a l'Albufera després d'haver-se menjat tres plats de caragols i un de polpet amb un xic francés replegat del carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada