dimecres, 12 de novembre del 2008
Perdre els papers
Escenari 1: Discoteca La Bounty, ciutat de València.
Hora: Desconeguda
Martí (borratxíssim): Ramon, tio, pleguem? És que estic fatal. No puc més.
Ramon (més borratxo encara): Ok, acompanya’m al cotxe i t’aprope a l’estació.
Martí: Saps on està el cotxe?
Ramon: Clar, a la plaça on està la seu de CCOO.
Escenari 2: Plaça Nàpols i Sicília, ciutat de València.
Hora: Desconeguda més 20 minuts.
Ramon: Tio! Estava ací el cotxe!
Martí: Hòstia, tio. Segur? Mira que l’has perdut altres dos vegades.
Ramon: No, tio, de veritat, estava ací…
Martí: Ok, espera un segon, vaig a preguntar.
(…)
Martí: Buenas noches nos dé Dios, señorita. No hauran vist un cotxe per ací?
Netejadora viària 1: Veo muchos, chico. Ahí mismo veo tres.
Martí (incomprés): Eso es porque tiene ojos, señorita, pero es que mi amigo no sabe dónde lo ha dejado.
Ramon (dolgut): Sí que ho sé. Estava allí!
Netejadora viària 2: Pues igual se lo ha llevado la grúa, nano, porque han hecho ronda esta noche por aquí.
Ramon i Martí: Merda!
Escenari 3: Comissaria de la Policia Nacional, ciutat de València.
Hora: deu minuts més tard.
Martí (entrant per la porta): Buenas noches, agentes. Soy abogado, y mi cliente ha perdido el coche.
Ramon (deixant-se caure a una cadira): No no le perdido, me lo han robado.
Martí (professional ebri): Estava a la plaça Nàpols, agent... potser ha passat la grua?
Agent 1 (amb cara de ¬¬): Puede ser, porque los municipales han hecho batida esta noche. Decidme la matrícula y lo miro.
Martí: Gràcies agent. Ramon saps la matrícula?
Ramon (ofés): Clar! És… no, espera…
Tres minuts més tard.
Martí: Segur que és eixa, tio?
Ramon: Jo crec que sí.
Agent 1 (mentre toca per telèfon): Pero no irá a conducir tu amigo, ¿verdad?
Martí: Claro que no, agente.
Agent 2: Ni tú tampoco, ¿verdad?
Martí: Menos todavía, agente. Yo conduzco fatal.
(…)
Agent 1 (resolutiu): Nada, chicos. El coche no se lo ha llevado la grúa. Os lo habrán robado.
Martí: Tio, Ramon, desperta.
Ramon: Pos posem una denúncia, no?
Agent 2: Ahora vamos a fumar un cigarrillo a la calle. Ponedla en la comisaría del centro.
Martí (indignat amb el cos funcionarial): Claro… me da un cigarrillo, agente?
Agent 2: No.
Martí: Gracias.
Escenari 4: Carrer de la Pau, ciutat de València.
Hora: Ni se sap.
Martí: Ramon, ara ens toca buscar una comissaria i posar la denúncia.
Ramon: Clar que sí, home.
Martí comença a pensar.
Continua pensant.
Pensa encara més.
Martí (esgotat mentalment): Ramon, hòstia! Si tu has vingut amb el cotxe de Paco, tio!
Ramon en silenci.
Continua en silenci.
Més silenci.
Ramon: Vaja. És veritat, hem vingut amb el seu.
Martí: Hòstia puta, Ramonet. Estàs fatal.
Silenci.
Ramon: Ja. Però on està el meu cotxe?
Martí: A ta casa, Ramon, a ta casa!
Octubre 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
JAJAJAJAJAJAJAJAJA. Redéu quin personal!
Publica un comentari a l'entrada