dilluns, 31 de març de 2008

Cuanto más primo...


Una de coses més estupendes que hem fet la meua amiga Nath i jo ha estat lligar alhora.

Una nit, no recorde com, vam acabar a la pitjor disco d’ambient de València i em vaig trobar un antic rotllo. Ell anava amb la seua cosina i jo amb Nath. El xic es va oferir a convidar-me a una copa i vam deixar les xiques al mig de la pista.

- Martí, la teua amiga entén? -em preguntà el xic.
- Què dius? -vaig respondre mig ofés: a Nath li agrada el mateix que a nosaltres.
- I, llavors, per què està enrotllant-se amb la meua cosina?

Per poc se’m cau la copa a terra. Em vaig girar i les vaig veure vinga el mos.

Al matí següent vam fer café per als 4.


Juliol 2005

dijous, 27 de març de 2008

Lesbianòfob

Anit vam anar una estona a la festa de l'Orgull que es feia al barri de Velluters, després al Nou Pernil Dolça saludar a Olga, a comprar-li cerveses del carrer a Isa (la punk amb la cara tatuada que es posa al carrer Cavallers, just enfront del teatre Talia) i, finalment, no sé com vaig acabar a Le Club.

La disco estava plena i un xic i jo vam entropessar i, sense voler, vaig empentar de retruc una tia que hi havia recolzada a la barra. La perra s'ho prengué malament i em va empentar amb violència. Em vaig girar i li vaig dir: Nena, per si no ho saps, estic a una puta zona de pas, així que t’assegure que no tinc ni ganes d’empentar-te ni tampoc de tocar-te.

La tia em va lladrar algun insult que no vaig entendre però vaig veure que estava amb la seua nóvia i li vaig dir: és que no podia fallar, lesbiana i amb mala hòstia.

Ella es quedà mirant-me i em va dir maricón.

Tot podria haver acabat en drama, però ens vam presentar i ens férem amiguets. .

Juny 2005

dimecres, 26 de març de 2008

Qüestió d'accents

Anit estava molt caxondo i molt desficiós i just vaig rebre una telefonada:

- Hola, ¿Qué tal eztáz?

Es tractava d'un jove militar lleonés, amb greus problemes de dicció i destinat a València, amb qui vaig follar fa un parell de setmanes.

- Muy bien, ¿y tú?
- Aburridízimo. ¿Quedamoz para tomar una cerveza?
Li vaig contestar que sí, però quan va arribar no li vaig oferir ni aigua: el vaig espentar a l’habitació i li vaig llevar la roba.

Vam follar (dos vegades) i a les 23.45 hores em vaig posar a veure 59 segundos. Mamen Mendizábal (la presentadora) cada dia està més guapa.



Sempe coincidisc amb un xic a l'hora de traure a Maia. Ell passeja un gos més lleig que pegar a un pare que es diu Leo. El xic, que no sé ni com es diu però que no tindrà més de 22 anys, és mecànic i practica no sé quina mena d’art marcial.

Hui el paio no portava samarreta i deixava al descobert un pit fibrat i net. Mentre Maia i Leo s'oloraven, ell i jo hem tingut la conversa següent:

- Leo ej muy cariñoso -el xic parla com un malote de barrio- i necesita ole’ a otro’ perro’ cuando salimo’ a pasea’. Si no se pone nervioso.

En eixe moment he mirat als gossos i Leo estava llepant-li no diré el què a Maia.

Li he mirat el pit nu, m’he llepat els llavis mentre m'ajustava les ulleres de sol i he amollat:

- A mi em passa el mateix, xic. Lo mismito que a Leo.

Juny 2005

dimarts, 25 de març de 2008

Comptes clars

Ja no tinc nóvio. No en tenia des de la setmana passada, però ahir vam deixar-ho tot ben clar, per dir-ho d'alguna manera.

Han estat cinc mesos. Un darrere l’altre i ja sé que no és cap mèrit: jo mateix tinc a la nevera de casa un pot de maionesa que hi porta més temps, però per a mi és tot un rècord.
Ahir, però i després de tot, em vaig sentir estrany.

La seua serenitat i la seua tranquil·litat em van descol·locar. No ha sabut estar a l'alçada de les circumstàncies en cap moment de la relació, però ahir estigué perfecte. I jo no puc dir el mateix.

Vull pensar que amb el temps ha aprés alguna cosa, i, humilment, crec que hi tinc alguna cosa a veure.

Juny 2005

dilluns, 24 de març de 2008

Cervesa a un euro

Anit vaig eixir amb Nath i uns amics per a celebrar el meu nou estat de solteria. Vam sopar a un restaurant àrab prop del Mercat de Mossén Sorell i després vam anar a prendre una copa pel Carme. Nath i jo vam acabar a Radio City. I allí ens vam emborratxar del tot amb una altra copa i un tequila.

Quan tornàvem a casa (de Nath) vam escoltar una oferta massa temptadora: “Chicos, una cervesita?”
I ens vam posar a parlar amb el venedor de cervesa, que resultà ser xilé, i ens vam fer amiguets.

En realitat Nath es va fer més amigueta que jo, perquè acabà tirant-se’l. Estava tan entregada fent-ho amb el xilé que quan em vaig posar a vomitar tequila i cous cous a meitat nit ni es va enterar.

Hui he tornat a fer tard a la feina.

Juny 2005

dilluns, 17 de març de 2008

Ruptura

Una setmana sense veure-li el pèl al Nóvio i la primera frase que amollà en entrar a ma casa fou: Martí, açò no funciona.

El vaig mirar i li vaig preguntar: I què vols dir amb això? Ho deixem? Ens donem un temps? Follem?

Em va contestar baixant els ulls: No ho sé. No sé què vull.

Em vaig emprenyar perquè mai ha sabut què volia: I què pretens? que decideixca jo què anem a fer?

No va dir res i li vaig demanar que marxara.

Vam parlar per telèfon més tard i em va tornar a dir el mateix: No sé què vull i no sé què he fet.

Jo sí sé què vull. I no és a tu.
 
Jo sí que sé què has fet. I ara estic solter.

Juny 2005

diumenge, 16 de març de 2008

Una determinació madura


He decidit que el Nóvio no em vol prou. Almenys no em vol tant com jo vull que em vulga. Jo crec que sí que l’estime i crec que vull que anem a més, però no trobe en ell eixe mateix sentiment.

Per això he decidit acabar amb la monogàmia que m’esclavitza i em tortura. Vull tornar a tindre més nóvios perquè el Nóvio núm. 1 (torne, doncs, a l'antiga nomenclatura) no és capaç de sadollar les meues expectatives i els meus anhels.

Així doncs, he quedat dilluns vinent per fer-me un café -i el que vinga després- amb un jove cuiner de Russafa que vaig deixar passar fa unes setmanes.

Si fóra una persona adulta (emocionalment parlant) hauria de tindre una conversa amb el Nóvio núm. 1 i explicar-li què sent i què espere, però no tinc ganes. Fa dies que veig que esta relació va a la deriva i açò sols significa una cosa: el naufragi és ben a prop.


Maig 2005

dijous, 13 de març de 2008

Infidelitat


Ahir el Nóvio em va dir que m’ha estat infidel. Segons sembla, el cap de setmana passat es va besar amb un altre xic. Em va dir que estava borratxo, que sols va ser un bes de vint segons i que no anà més enllà. I que estava molt penedit, clar.

Li vaig preguntar la identitat de la puteta que ha interferit en la meua idíl·lica relació i em va confessar que és un company de classe i que no significà res i que no tornarà a passar.

És clar que m’ho vaig prendre de conya. Em va semblar molt tendre que em confessara que s’havia besat durant vint segons amb un altre i li vaig preguntar per què no se l’havia follat.

Va posar cara de tortuga i em va amollar “perquè no podia!”.

Com que sóc molt benèvol i com a recompensa per la fidelitat que em guarda i pel respecte que em professa, mentre follàvem per la nit li vaig permetre que cridara el nom de la puteta que intentà violentar el meu xic i destruir la nostra relació.


Maig 2005

dimecres, 12 de març de 2008

Arròs amb crisi


El Nóvio i jo hem travessat una crisi de conseqüències encara desconegudes. Fa un parell de dies la vam tindre: jo li vaig dir que no estava bé, que no em trobava a gust. No sé si en vull més o menys (de Nóvio), però així no puc estar perquè tinc ganes de ser dolent i de convidar altres persones al meu llit.

Anit, però, vaig passar una nit fabulosa amb el Nóvio. Vaig fer per sopar un arròs amb sèpia i carxofa i una ensalada de formatges. Em va dir que "encara que de vegades no t’ho semble, estic apostant molt fort per esta relació".

I jo crec que m'ho sembla, de veritat.


Maig 2005

dimarts, 11 de març de 2008

Llamadas perdidas

Dissabte vaig anar al concert de La costa brava al Black Note. El concert estigué fabulós, com no podia ser d'una altra manera.

Abans, però, vaig poder assistir a una entrevista que uns amics els feien per a un programa de ràdio i ens vam fer una cervesa amb els components Fran i Sergio, que demostraren ser uns autèntics indies (en el pitjor sentit de la paraula). Em quede amb una frase de Fran: “Adoro a las pijas de mi ciudad es una canción que habla sobre la lucha de clases”. Si Marx levantara la cabeza...

Sergio, en canvi, demostrà molt més de trellat: "Me gustaría que en nuestros conciertos en primera fila hubiera chicas en minifalda y no cuatro gafotas". Mátame camión.
Els membres de La costa brava són la mostra evident que no cal tindre molt de trellat per fer música fàcil d’escoltar.
Abril 2005

dilluns, 10 de març de 2008

Activitat zero



El Congrés dels Diputats ha aprovat hui tres proposicions de llei: la derogació del Pla Hidrològic Nazional (encara que es manté el del Xúquer al Vinalopó), l’agilitació dels tràmits per aconseguir el divorci (ja no caldrà que els cònjuges se separen) i l’equiparació dels drets entre persones homosexuals i heterosexuals.

El PP ha votat les tres propostes en contra i s’ha quedat sol (ho sent, però els memocristians d’Unió Democràtica de Catalunya que també han votat en contra no compten).

Esta activitat frenètica del Congrés, que ve de la mà d’un sorprenent ZP, contrasta amb les meues classes d’italià, que cada dia freguen de més a prop l’esperpent: les meues companyes (totes senyores maduretes) han fet torns per a portar berenar a classe. Ahir Rosa va portar una coca de xocolate i demà li toca a Isabel. Estic pensant seriosament a canviar de grup, perquè a esta marxa el passato remoto i el trapassato se’ls aprendrà su puta madre.

Abril 2005

dijous, 6 de març de 2008

Superar el tedi


Esta nit he dormit amb el Nóvio. Els dos hem dormit fatal. Porte una setmana amb una activitat neuronal frenètica i de nit tinc somnis molt estranys. I tot ho paga el Nóvio, perquè no m’estic quiet i tampoc el deixe dormir.

Abans d’entrar al llit vam barallar la possibilitat de fer un trio per animar la nostra vida sexual. Jo no n’he fet mai cap i tinc ganes. Però el Nóvio em va dir que el trio podria acabar amb la nostra relació i, d’acord mutu, vam decidir que no faríem cap trio (junts).

Una altra cosa serà si el fem per separat.

dimecres, 5 de març de 2008

Pensa en verd (i encertaràs)

Fins el moment només he follat una vegada a un cotxe. Va ser fa un any, més o menys. Havia eixit amb la meua amiga Nath pel Carme i vam acabar a Venial prou borratxos. Els dos odiem la discoteca, però de vegades no tens més remei que anar-hi perquè no queda res més obert al puto centre d'una ciutat com València.

Eixa nit em vaig trobar amb P, un exnóvio que donava per mort, molt més borratxo que jo. P quan beu és prou lamentable i eixa nit feia pena. Els últims encontres que havia tingut amb ell havien acabat en un espectacle inefable, amb retrets i crits per part seua i vergonya aliena per part meua.

Mentre provava a desfer-me de P, la meua amiga Nath no perdia el temps i em preguntà si el paio que hi havia a la barra era un xapero, perquè ella es pensa que els gais ens reconeguem per l’olor.

- Nena, que no veus que estic ocupat?

El xic no només no era xapero, sinó que resultà ser el repartidor de la Heineken, que ja havia acabat el seu torn, i la meua amiga decidí aprofitar l'únic hetero que hi havia al local i acabà muntant-s'ho amb ell.

Jo em vaig desfer de P i prop de les Torres de Quart vaig pujar a un taxi que estava en verd amb la intenció d’anar a casa. El taxista era un jove gallec que havia aterrat a València feia molt poc de temps i que es guanyava la vida conduint el taxi d'un familiar seu.

Em va preguntar si havia lligat i li vaig dir que no. ¿Y eso?, repreguntà mentre em mirava a través de l'espill interior.

- Doncs no ho sé, imagine que totes les nits no es pot tindre sort.

Finalment vam acabar fent-ho al puto taxi, al bell mig de l'horta, i en acabar em va portar a casa. Per descomptat no em va cobrar la carrera.

dimarts, 4 de març de 2008

Nafarroa Bai!

Després de passar 4 dies (i les 4 nits corresponents) a una ciutat com Iruña amb la meua amigueta Nath, vinc desfetet, sense euros en el banc, amb el fetge convertit en foie i sense parlar euskera.
Contar el viatge és massa pesat, així que em limitaré senyalar dues coses que m’han sorprés de veritat:

Quiero un patxi, pues.


Els homes d`Euskadi són atractius, això ho sap tot déu. A Iruña es donen dues realitats ben diferetns: pots triar un patxi-borroka (a la zona vieja, clar) o un patxi-UPN, que són les sigles del PP a Navarra. Ambdues modalitats de patxi, però, són molt interessants.

La llàstima (i ho diuen ells) és que allí no es folla. Per tant, ja ho avance: no he pillat res.

Jo volia un patxi de veritat, el patxi més patxi: jo volia un pelotari. Però m'he quedat amb les ganes i a més a més, no es coneix cap pelotari que entenga. No vam assistir a cap partida, però en vam veure una entre Goñi III i Peña per l'ETB, prop de la Navarrería (la
kalea principal de lo viejo) mentre ens fotíem uns potes.

Jo vaig apostar per Goñi III, i vaig encertar: ell era molt més guapo.
El bar Aldapa

La primera vegada que vaig entrar a l’Aldapa em vaig enamorar d’un rètol gegant que diu: “Droguería Central”, amb lletres roges sobre un fons blanc.

L’Aldapa és el local dels moderns d’Iruña. Hi es barreja una decoració superpopera amb una clientela patillera i bollera molt particular. Les gerents són Las Antonias, perquè heretaren el nom de l`antic propietari, mort per un ionqui amb una navalla.

Imprescindible fer-hi una visita, seure a les taules amb mapes en francés i tastar el salmó.

Març-Abril 2005

dilluns, 3 de març de 2008

Resum de la Setmana Santa


Dilluns sant: El Nóvio se’n va dimecres de Pasqua amb els (seus) amics. De nit sopem i follem i dormim a ma casa.

Dimarts sant: La meua amiga Nath ens convida a uns amics i a un servidor a sopar a un lloc que (sembla impossible) encara no coneixíem: Mattilda, al carrer Roters. Acabem a l’Edat d’Or fent-nos mil copes. Ens gitem borratxos. Ens alcem borratxos.

Dimecres sant: El mateix dia que el Nóvio se’n va de viatge jo me’n vaig al llit amb un personatge públic. Nunca máis.

Dijous sant: isc pel Carme amb els amics. La Bounty no obri i acabem en Warhol. Erasmus, erasmus i erasmus. Mai més.

Divendres sant: Descans obligatori. Llig i estudie una miqueta.

Dissabte sant: dine amb Andreu que ha vingut a passar uns dies des d’Irlanda, anem de compres i ens posem al dia. De nit agafe el tren i em deixe caure a la Safor. Sope amb la meua amiga Nath i ens emborratxem de nou.

Diumenge sant: a les 12 arriben a la Safor des de la ciutat uns amics. A ells se’l suma el propietari de l’únic pub del poble i anem a fer-nos l’aperitiu: cervesa, martini i caçalla.

Dinem paella -era inevitable- i ens fotem tres botelles de vi. En acabar de dinar baixem al bar de nou i reprenem els gin tonics i el vodka (ja havíem començat després del café). A les deu eixim del bar i anem a sopar.

Arribe a casa a la una, desfetet i fent olor a vodka.

dissabte, 1 de març de 2008

Notes (I i II)


Nota sentimental: Divendres vaig estar amb el nóvio núm. 1. Dissabte vaig dormir amb el nóvio núm. 2 i hui m’he alçat cansat de tant de nóvio. M’he desfet del nóvio núm. 2, que encara estava al meu llit, li he preparat un café i li he dit que marxara.

Fa temps que sé que he de deixar el nóvio núm. 2 i centrar-me en el nóvio núm. 1. Tinc sentiment de culpa: els enganye a tots dos i segur que acaben pillant-me.

He fet balanç i, encara que el núm. 2 té molts punts positius, el núm. 1 és més divertit, menys nyonyo, més intel·ligent, viu a València i em vol més.
Crec que necessite més temps per a mi.

Nota laboral: La nova feina em té completament absorbit i ara passe hores al despatx revisant expedients, preparant demandes, declaracions de renda... de moment estic gaudint-ne, però segur que prompte em cansa.

M
'he fet unes targetes per a semblar un advocat de veritat: tenen una franja taronja perquè és el color de moda i el color del partit popular.

Nota vinícola: Anit vaig descobrir els taps de silicona per a les botelles de vi. Tenen un tacte fastigós, però els que en saben una miqueta diuen que és l’última novetat.
 
Nota sentimental 1: L’altre dia la pobra Maia va xafar un vidre i s’ha fet un tall al peu. Ara camina sols amb tres potes i passejar-la és tot un espectacle.
 
Nota sentimental 2: Divendres em vaig quedar a dormir amb el Nóvio i dissabte de matí vam fer tot just el que fan les parelles normals: vam anar a Leroy Merlin a comprar cossiols, plantes i terra perquè la nit del divendres vam a furtar plantes del Pont de les Flors de València.

Nota econòmico-exculpatòria: Hui he anat a comprovar el subsidi d’atur que em correspon després d’haver dedicat més d’any i mig a la meua exfeina. Amb els quatre euros que m’han pagat no puc ni comprar plantes al Leroy Merlin.

*

Març 2005

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails