dimecres, 2 de juliol del 2008

Una oportunitat


Este matí prenia café amb una víctima de violència domèstica que em confessava que el seu nóvio li pegava des de feia més d'un any però que ella es callava perquè era molt guapo. Sembla un argument imbècil i propi de qui no té dos dits de front, però quan he vist al delinqüent ho he entés. Era un paki guapo. No d'aquells que venen cervesa a les Rambles, no d'aquells que treballen en un kebab, no d'aquells que tenen un locutori. No, no i no. Era un artista de Bolliwood!

El Fiscal i jo ens hem posat d'acord i la sentència l'ha condemnat a 40 dies de treballs a favor de la comunitat i a no apropar-se a menys de 100 metres de la víctima durant els pròxims dos anys, però ja veurem qui de tots dos trenca primer l’ordre d’allunyament.

El cas és que mentre prenia café amb la víctima, ETA ha anunciat l'alto el foc permanent. Quan he arribat a casa m'he posat a escoltar declaracions de polítics. Llamazares, Anasagasti, De la Vega... però jo volia escoltar a Mariano. Em moria de ganes d'escoltar les seues reflexions, i puc assegurar que no m'ha decebut, perquè no esperava molt més d'ell. En realitat, esperava justament això que ha dit i allò que no ha dit. Lamentable.

Març 2006

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails