dissabte, 10 de gener de 2009

Cròniques barcelonines (I)

Este pont a València no hi quedaven ni moderns ni gais, perquè tots érem/eren a Barcelona: no era cap viatge organitzat i a cadascú ens portava una cosa diferent a la ciutat comtal, però, misteris de la vida, allí ens van trobar tots.


R fou el primer a arribar. El motiu de la seua escapada, com gairebé tot a la vida d’un jove de 19 anys, era pur plaer i entrega a l’hedonisme. N i E, incipient parelleta moderna de València, havien decidit donar-li un toc més romàtic a la seua particular escapada. P i un servidor teníem ganes de fugir, però el viatge tenia els seus arrels mesos enrere, quan el xic P·E·T (Perdre el Temps) i jo dormíem junts.


R s’allotjava a casa de la seua germana; N i E havien llogat una habitació romanticoravalera; i P i jo ens allotjàvem al pis d’una altre valencià que estava passant el pont a Londres. Els ingredients d’aquest còctel eren de primeríssima qualitat i només calia afegir una cosa: un amfitrió barceloní.


El meu viatge particular començà la nit de dijous, amb un sopar al Born, amb molt bona companyia, molt bona conversa i un, també, molt bon vi negre. Era la meua particular retrobada amb aquell noiet que vaig conéixer fa un parell de setmanes: un xic molt guapo, amb possibles i llest. La meua Barcelona Connection, en definitiva.


Després vam replegar la resta de l’expedició valenciana (P -l’antic xic P·E·T- i R, el jove de modernor insultant) i vam prendre unes copes a llocs inefables de Gràcia, que ha esdevingut el meu barri favorit de Barcelona, per culpa de locals com la Joily, on la propietària, senyora estrafolària, es dedicava a arrancar la paret a pedaços i els clients més agosarats interpretaven nadales al piano, a ritme de mojitos i margarides.


La nit de dijous fou, doncs, una nit tranquil·la, de retrobada, de descobriment i de sexe lleuger, portat des de València, com qui porta un cabasset de taronges o un grapat de xufes d’Alboraia.


Desembre 2006


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails