dissabte, 10 de gener del 2009

Cròniques barcelonines (II)

La nit de divendres fou un atemptat absolut a la decència, a la mesura, a l’ordre públic i al meu sistema econòmic i neuronal. Després d’unes primeres copes a la plaça del Sol, vam travessar la ciutat i ens vam deixar caure a la plaça Reial, on el consum d’alcohol continuà el seu curs amb total normalitat. Allí vam replegar la resta de l'expedició valenciana, la parella N i E, que ens van acompanyar durant una copa i mitja.


Després vam entrar al ravaler Moog en un estat encara digne, però hi vam eixir desfetets i amb milers de neurones deixades a la pista de ball.


- I com és el Moog? -vaig preguntar abans d'entrar

- És com la meua habitació -va contestar R, el jove de modernor insultant.


La cocaïna, el vodka i un dj absolutament inefable ens van portar a viure uns excessos encantadors: sembla mentida que una sala de només vint metres quadrats puga donar tant i tan bo.

- Tinc totes les dents adormides -digué R.

- Jo també, però m'encanta la teua habitació, R -vaig dir.


Quan ens van fer fora del Moog i ja era hora de plegar, cap dels 4 tenia ganes de deixar la nit tal com estava i vam decidir continuar-la a casa.


Per qui no ho recorde, P i jo ens allotjàvem a casa de J, un valencianet encisador que de forma totalment desinteressada ens havia deixat sa casa, amb els seus companys de pis inclosos com a elements decoratius.


Reprenent la nit… vam arribar a casa R (el jove de modernor insultant), P (València Connection i antic Xic P·E·T), V (Barcelona Connection) i un servidor i vam apurar la coca sobre un plat d’Habitat de color verd, tot just quan feia entrada un dels companys de pis de J, el vertader amfitrió-absent.


T, el company de pis, ens havia delectat la vesprada amb la seua mariliendre particular, que li recomanava perfils del gaydar i censurava fotos dels seus contactes amb una normalitat que resultava encisadora i terrorífica al mateix temps.


No vam tindre cap idea millor que posar al portàtil una porno de teens polonesos que vam trobar a l'habitació de J, la qual resultà molt decebedora, ja que no arribà a escalfar gaire un ambient que estava a punt de prendre foc.


Finalment, eufòric i desbordat per la situació i per la combinació de substàncies, em vaig emportar al llit el xiquet barceloní -aquell molt guapo, amb possibles i llest- mentre la resta meditava la conveniència d’apuntar-se a una festa, a la qual estaven convidats.


Si el primer polvo amb V (Barcelona Connection) havia resultat tendre i etílic setmanes enrere, el segon fou eufòric i porc, interromput per les mirades furtives -o no- de dos valencianets acovardits i dubitatius.


Però la por sempre es perd, i un d'ells no trigà gaire a perdre-la del tot.


Desembre 2006



LinkWithin

Related Posts with Thumbnails