Converses nadalenques

Primera part: El Nadal, bé o en família?

I

- Martí, vols tastar este vi? És de l’any 56! -em pregunta mon pare.

- No, papà, em sembla obscé beure un vi que té més anys que jo.

- Clar. Vols dir que no és per la ressaca que portes? -apunta ma mare.

- Sí, en realitat una mica també és per això, però fica’m una copa.

II

- Papà Noel els ha portat una guitarra elèctrica a cada xiquet! -em diu ma mare deixant-me als genolls un xiquet.

- Ja ho veig, mamà -dic mentre deixe el xiquet al terra- i em sembla obscé regalar a xiquets del primer món un joguet fabricat per xiquets del tercer món.

III

- ¿Habéis visto mi nuevo móvil? Es el modelo de D&G para Motorola -diu la meua cosina mentre trau un aparell de color or i afegeix: Victoria Beckham lo tiene igual.

- Amb eixa brillantor resulta inevitable veure’l, Begoña. I em sembla obscé gastar-se eixos diners i comparar-se amb la Beckham: almenys ella està flaca.

Segona part: “Navidad, blanca Navidad”

I

Diumenge, al carrer, 3.30 h, aprox.

Ferran: Martí, em deus set euros i mig.

Martí (escandalitzat pel preu d’una ratlla): Set euros i mig? Però si jo només en vull una.

Ferran (irònic): Una? Segur que després en vols més.

Silenci.

Martí (resolutiu): També tens raó.

II

Dissabte, Carretera de Barcelona, hora desconeguda i transcripció aproximada

Agent de la Benemèrita (oferint l’aparell a Ramon): A ver, joven, sople aquí.

Ramon: Claro, agente.

Agent de la Benemèrita (indignat): Joven, es mejor que colabore y que no tire el aire por la nariz.

Ferran (borratxo): Ramon, tio, no la lies.

Juanjo (amb trellat): Ferran, calla; Ramon, bufa.

III

Divendres, Bounty, 4.30 hores aprox.

Martí (borratxo): Mira, xixi, el que has de fer es deixar-te de ximpleries i buscar una bona polla…

Lesbiana: Pero si yo soy…

Martí: ¿Lesbiana? Si salta a la vista, cariño. Y eso no me gusta nada.

IV

Dissabte, Piccadilly, 4.30 hores aprox.

Martí: Xixi, qué haces aquí tan sola y en esa postura tan yóguica (de ioga, s’entén).

Xica Rara: Es que no me gusta este sitio.

Martí: A nadie le gusta Piccadilly, honey, pero con esa actitud tan victoriana no ligarás.

Xica Rara: Tienes razón. Y esta noche y con este frío no me apetece nada dormir sola... ¿qué me dices?
Martí (estupefacte): Que me voy con mis amigos.

V

Diumenge, Bounty, 5.30 hores aprox.

Joanet: Tio, i tots estos són heteros?

Martí (amb resignació cristiana): Els meus amics són tots heteros. Todos, toditos, todos.

Joanet (sospirant): Ai… però hi ha un que em provoca dubtes…

Martí (amb actitud tomateril): Qui, qui, qui... a veure si és el que jo em pense!

VI

Divendres, Bounty, 3.30 hores aprox.

Desconegut: Des que t’he vist entrar m’has donat un morbo que te cagas.

Martí (incrèdul): Calla, calla, que segur que això li ho dius a tots.

Desconegut: Que no, tio, que tens un no sé què pervertit que me posa molt.

Martí (resignat): Ale.. Busca qui t'ha pegat!

Desembre 2006