Ahir tenia un judici a última hora del matí a
Després vam passar a temes més personals i el meu amic em va contar que feia unes setmanes havia conegut un xic guapo i atractiu, simpàtic i interessant, i que després d'un lleuger festeig -d'una sola nit- van anar al llit. I que el meu amic acabà plorant.
- A vore, explica'm això ara mateix -li vaig demanar.
- Molt senzill. Ell al principi es feia el difícil, però quan vam anar a sa casa començà a posar-se molt caxondo i...
- i..?
- I una mica violent, la veritat -va dir baixant la mirada.
- Violent!? Quiero más.
- Doncs... començà a mossegar-me i jo creia que m'arrencava la carn, em feia mal pel cos i als mugrons -em va dir avergonyit.
- Xixi, però si jo recorde que quan follàvem em demanaves que et pessigara els mugrons! -vaig retreure.
- En efecte, perquè m'agrada -va dir, resolutiu- però ell els mossegava molt i molt fort. Em feia mal i em vaig espantar.
- I què vas fer?
- Doncs... em vaig alçar del llit i li vaig dir que parara.
- I vas plorar?
- Clar, és que em feia molt de mal!
Amb els ulls com a plats, em vaig posar a riure com un boig, i quan vaig recuperar la respiració li vaig dir al meu amic de conya "Vols que el denunciem per agressió sexual?" Ell em va dir que no, perquè després d'eixe episodi tan lamentable havia tornat a quedar amb el psicòpata.
¡Mátame, masoca-emocional!
Òbric parèntesi. El mot masoquisme és un epònim interessantíssim: deriva del nom de Leopold Ritter von Sacher-Masoch, novel·lista austríac del XIX, escriptor d'alguns personatges amb un comportament sexual peculiar. Tanque parèntesi.
El relat del meu amic em va recordar un polvo que vaig pegar fa temps: el meu partenaire em va demanar si podíem simular una violació, perquè la idea li feia goig.
I jo mai he sabut dir que no.
Novembre 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada