divendres, 9 de gener de 2009

L'actualitat mana

La desaparició física de Pinochet no és una bona notícia per se. La mort d'un genocida al seu propi país, envoltat de la seua família i de dòlars corruptes no ajuda en res els milers de víctimes d'una de les dictadures més cruels de Llatinoamèrica.


Els morts, els desapareguts i els torturats per l'exèrcit xilé de Pinochet no podran provar mai la satisfacció d'una sentència que condemne el dictador pels crims comesos.


La seua mort només fa que este món siga un poc millor, perquè no l'hem de compartir amb ell i, tal com hui diu la vinyeta d’El Roto: pels qui creuen en l'existència de l'infern, deuria existir la possibilitat que hi anaren.


La mort política de Pinochet començà amb l'arribada al Govern xilé de Michelle Bachelet -la Ségolène del Coño Sur-, candidata del partit socialista, filla d'un militar assassinat i víctima ella mateixa de les tortures de la DINA (la policia política de Pinochet).


Hui Bachelet, com a Presidenta, ha negat honors a Pinochet, no assistirà al soterrar i les banderes de Xile onegen pletòriques, més lliures que ahir, al sol de l'estiu austral.


Desembre 2006

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails