dimarts, 13 de gener de 2009

Curt



Divendres vaig assistir al passe d'uns curts a un centre cultural, amb un col·loqui posterior amb els directors i alguns actors. Cultureta de palo, doncs.

La primera sorpresa arribà amb el primer curt: la protagonista d'una peça inefable havia coincit amb mi a Pilates. Era un curt de dubtós gust, d'una factura dolenta i amb unes interpretacions tan indignes que al seu costat les de la minisèrie Lo que surja mereixerien tres o quatre premis europeus.

La resta dels curts no eren molt millor i l'únic que pagava la pena era el perrazo protagonista de La conversió de Pau, absent entre el reduït i inefable públic.

Durant el col·loqui vaig preguntar a un dels directors quin paper jugava un dels intèrprets al seu curt, la presència del qual m'havia resultat massa forçada i certament incomprensible.

- Sempre em fan eixa pregunta -em va respondre una mica arrogant- i sempre dic que la interpretació depén de cada espectador. El personatge pot representar moltes coses.

O siga, que no tens ni puta idea, vaig pensar.

- Ja, però tu eres el guionista. Puc saber en què pensaves quan vas crear el personatge? -vaig insistir.

Em va mirar i va respondre:

- No ho sé.

Vaig marxar i en arribar a casa vaig posar Cuatroº, la televisió que no puc deixar de veure, per gaudir d'un nou capítol de Queer as folk, ja que si he de veure fem, almenys espere que siga al sofà de ma casa i en companyia de Maia.

Desembre 2006

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails