dimarts, 1 de juliol de 2008

/mostar o l'apocalipsi


Si ahir analitzava el comportament dels integrats i posava com a exemple al que algú va definir com "epítom de la integració", hui és el torn dels apocalíptics. Segons Eco, els apocalíptics oposen el rebuig i el silenci a la banalitat imperant i desconfien de qualsevol acció que puga modificar l'ordre de les coses.

El problema és que esta actitud és una invitació a la passivitat, i per tant, la integració que ha eixit per la porta, torna a entrar per la finestra. Els apocalíptics creuen identificar la fi del món en cada manifestació cultural massiva i la conclusió a la qual arriben és que la cultura de masses és l'anticultura.

Un exemple d'apocalíptic de
pacotilla és /mostar. El seu fotolog és una mica desconcertant, i jo crec que és perquè dedica massa temps a buscar coses que menysprear. En molts dels seus textos, l'objectiu de les crítiques és justament el consum de masses i l'actitud de la plebs envers els objectes de consum més quotidians.

Un
upload que no té desperdici és aquell en el qual /mostar fa referència als BoBos (meitat burgés, meitat bohemi) que sens dubte podrien ser una mena d'integrats més refinats, però integrats al cap i a la fi. Però una de les coses que fa que /mostar siga un apocalíptic és el menyspreu i odi que sent quan escolta el nom "Jean Nouvel".

Situem-nos començant pels fets objectius: Nouvel és un arquitecte francés de renom i totes les ciutats dels món es maten per allotjar alguna de les seues creacions. Això és objectiu. Ara passem als fets subjectius/discutibles: Nouvel no és, o sí, un gran arquitecte. Nouvel és un mercenari, o no, de l'arquitectura. Nouvel és, o no, el proxeneta que prostitueix l'arquitectura i que se n'aprofita.

El problema no és si això és cert o no, sinó com un estudiant d'arquitectura es permet el luxe de qüestionar l'art que un professional adorat per les masses escampa allà on li paguen els seus honoraris.

Esta actitud és molt corrent entre els estudiants d'arquitectura (ni tan sols entre els arquitectes "de veritat"): menysprear qualsevol arquitecte que puga aconseguir el reconeixement de l'exèrcit d'integrats que ens envolta i que es constitueix en classe dirigent.

Descendint una mica, és com qui diu: abans m'agradava Deluxe -quan no l'escoltava ningú- però ara em sembla una puta merda i Xoel mereix la mort, perquè les masses el reconeixen com a referent.




Març 2006
Imatge de l'Institut del Món Àrab, de Jean Nouvel

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails