
La
desaparició (política, de moment) de PP Bono és una gran notícia. Diferents partits -PNB, IU...- i organismes –
la Guàrdia Civil- s'han felicitat per este ball de ministres en l'executiu central. PP Bono era una llosa per a les reformes estatutàries que ZP està portant endavant (i encara portarà).
La trajectòria política de PP Bono és inefable: cacic rural a la Manxa durant massa temps i minijtro de Defensa absolutament prescindible i oblidable. PP Bono forma part, juntament a molts altres alts càrrecs socialistes com el beat Vázquez -exalcalde de la Corunya i avui ambaixador al Vaticà-, Nicolás Redondo –socialista basc-, Ibarra -l'altre exponent de cacic ibèric, però a l'extremenya-, Alfonso Guerra.. etc, que coincideixen amb el PP en la seua visió jacobina i centralista d'una Espanya, cada día más grande.
La relació personal de ZP i PP Bono és dolenta. ZP, malgrat tot, no és mal xic, i quan el nomenà minijtro ho feu només per una qüestió de quota: de la mateixa forma que nomenà 8 dones i 8 homes, calia nomenar un ministre cañí.
La marxa de Bono ha sigut molt freak. L'acte destil·lava un olor ranci i cañí. Un poc més i mossega la bandera.
Personalment, no el trobaré a faltar.
Abril 2006
1 comentari:
Que rallant és açò de llegir coses que passaren fa dos anys...jeje
Publica un comentari a l'entrada