dijous, 31 de juliol de 2008

EPS


De tot el fem que es publica a El País Semanal, el pitjor de tot són els articles de Maruja-Horror Torres i Javier Mar(n)ías. A banda d'això, els continguts cada setmana són més fluixoscutres i la qualitat del suplement té la mateixa consistència que les inversions en segells de Fórum Filatélico.
Hi ha, però, una secció que sobresurt entre tota la resta: Família/Psicologia. Esta secció va a càrrec del barceloní Fernando Trías de Bes, conferenciant, escriptor, expert en màrqueting i en qualsevol cosa que li tires. Trías és coautor, junt a Àlex Rovira, del best-seller La bona sort, un llibre que vaig estar temptat de comprar fa alguns anys, i cada setmana perpetren un article absolutament infame, il·lustrat per Pep Montserrat, sobre el tema que els ve de gust:
9 d'abril de 2006: ¿De dónde surgen las corazonadas?
16 d'abril de 2006: ¿Tiene sexo el cerebro?
23 d'abril de 2006: El triángulo dramático
El triángulo dramático és el meu favorit: l'autor explica com evitar convertir-se en víctima de peticions impossibles.
Llegiu-lo, perquè vos encantarà.
Maig 2006

ERC


Un editorial d'El País de fa uns dies afirmava que ERC havia pres el camí cap a la irrellevància política, i no puc estar més d'acord. Però, aniré una mica més enllà. Anit vaig veure una entrevista al inefable Puigcercós a la TV3 en La nit al dia i em va confirmar tot allò que pense d'ERC des de fa molt de temps, però va fer sorgir un nou dubte al meu cap: qui està més pirat, les bases d'ERC o l'executiva?
Sembla mentida que un partit dirigit per impresentables haja fet trontollar el Govern tripartit cada setmana. De fet, no hem d'oblidar que ERC ja va "jugar" amb la possibilitat de formar govern amb CiU i no amb el PSC i IC-V.
Després d'això han vingut tota una sèrie de crisis ridícules i absurdes sempre protagonitzades pels mateixos (Carod, Vendrell, Puigcercós, Carretero...) i que han fet que fins i tot ZP -que mira que té paciència- estiga fart dels republicans.
Esta última i absurda determinació (passar del vot nul al no al referèndum de l'Estatut perquè les bases del partit estan boges) provocarà amb tota provabilitat noves eleccions al Principat i suposarà la fi del govern tripartit.
Després d'això podem esperar una majoria absoluta de CiU, o un eventual govern convergent en minoria i recolzat puntualment per altres partits, entre els quals es trovarà el PP.

Així, ERC no sols ha convertit dos anys de legislatura en un autèntic calvari sinó que ha aconseguit carregar-se (per a molt de temps) les esperances de molts catalans i no-catalans que pensàvem que el tripartit podia ser l'alternativa a CiU i, algun dia, al PP del País Valencià.
Maig 2006

dimarts, 29 de juliol de 2008

Quim, Maga i els cavalls

Divendres vaig anar al cine amb el xic espe(a)cial a veure Azul oscuro casi negro i ja tinc nova icona a la qual adorar: Quim Gutiérrez.

El catalans addictes a la TV3 ja el coneixen perquè ha fet algunes sèries d'aquelles que al País Valencià ignorem de la mateixa forma que prescindim de llegir La Vanguardia o
El Periódico: completament.

Com ja no adore Nico Abad -de fet ara l'odie- necessite omplir el seu buit i estic convençut que Gutiérrez ho farà molt bé: necessite explotar la part més integrada del meu cor.

Dissabte després del concert de Maga, vam fer una passejada pel Carme i entràrem a la Bounty. Encara no sé massa bé, i necessite que algú m'ho explique, com vam acabar a les 10 del matí jugant amb uns cavalls a l'Albufera després d'haver-se menjat tres plats de caragols i un de polpet amb un xic francés replegat del carrer.

La setmana que ve tenim el concert de La Buena Vida a Burjassot i el dia 27 el de Lory Meyers


Tanta modernez poperil acabará conmigo. al Greenspace.

Maig 2006

dilluns, 28 de juliol de 2008

Esperpent a la madrilenya


El parc on passege amb Maia és ple de plàtans, la mateixa espècie d'arbres que Gallardón vol finiquitar al passeig del Prado i al qual es pretén encadenar demà mateix Tita Cervera per evitar-ho. No sé si els arbres els plantà Carles III, si la Cervera només pretén muntar l'espectacle o si Esperanza Aguirre només està del costat de la Tita per punxar el pobre Gallardón. No entenc tampoc per què un tema com aquest es converteix en el principal problema polític de la Comunitat de Madrid (si deixem de banda el tema dels parquímetres).
Què passa a Madrid? Per què hem de presenciar l'espectacle d'una vella encadenada a un arbre? Per què Aguirre i Gallardón són tan cutres? Per què Ana Botella encara no ha dit res al respecte? Per què la gent es manifesta quan li posen un parquímetre al seu carrer i no quan no tenen escoles dignes al barri o quan les llistes d'espera als hospitals i centres de salut són les més llargues de l'Estat?
I sobretot: per què Madrid no reforma el seu Estatut d'Autonomia?
Maig 2006

diumenge, 27 de juliol de 2008

Bonet Claire


Gucci o intel·ligència emocional?


Diumenge de matinada, quan tornava amb uns amics per les Rambles en direcció a plaça Catalunya, vam parar a un dels quioscos que ja havien obert. Entre els quatre ens vam comprar dos País, una Vanguardia, un Periódico, la revista b>guided i el número de maig de Marie Claire, que regalava unes ulleres de sol de plàstic.
De tot el que vam comprar em quede amb l'editorial de Marie Claire, que signa la periodista Joana Bonet, de la qual sóc fan des que tinc ús de raó. Bonet és una periodista reputada: ha treballat a El País, Vogue, Woman, Colors, col·laboradora de TV3, convidada de tant en tant a 59 segundos, ara és la directora de Marie Claire i a l'editorial d'este mes es pot llegir:
"Si a las costumbres burguesas que ha salvado el liberalismo le sumamos unas dosis de glamour y tecnología, de másters y de inteligencia emocional, el resultado será una mujer con el bolso ordenado."
M'encanten les metàfores que fan ús de bolsos, de sabates o de qualsevol altre complement i la Bonet és la periodista/complement més bolso que conec.
Maig 2006

dijous, 24 de juliol de 2008

Vanidad per al mes de maig

A partir de hui la revista Vanidad pot ser considerada dintre de la categoria de revistes homoeròtiques sense cap tipus de problema. Altres revistes i suplements com b>guided, Babelia, el dominical de l'ABC, l'EPS i Revista de Occidente ja formaven part d'esta meravellosa categoria.
M'he fet amb el número de maig de Vanidad a l'Estació del Nord i l'he començat a fullejar al tren (la revista Vanidad és d'aquelles que no es llegeix; simplement es fullegen) i m'he topetat amb un reportatge increïble i memorable: "Alberto Ferreiro, icono sexual a los 23".
Recomane a totes i a tots que compreu la revista. Les fotos de Juanjo Molina són fabuloses i l'entrevista és tan exquisidament intranscendent que farà les delícies de qualsevol ésser viu.
Maig 2006

dimecres, 23 de juliol de 2008

La Guàrdia Urbana em castiga

He passat el pont de l'1 de maig a Barcelona i he estat víctima de la nova ordenança cínica del tripartit municipal. Era a la plaça Reial i vaig pixar al carrer. Ho reconec: és un comportament gens apropiat i absolutament recriminable però no és just.
I no és just perquè la plaça Reial és plena de pakis que venen alcohol al carrer, plena de guiris que munten jaleo, plena de negres que venen coca d'una qualitat ínfima i, entre tots estos criminals, m'han de pillar a mi.
Si Joan Clos vol cobrar la multa haurà de vindre a València, perquè jo no pense pagar-la.
I això que dissabte de vesprada vaig anar a Gràcia amb els amics i, amb un cubata a la mà, em vaig dedicar a fer un estudi sobre l'Estatut. Aturava la gent que passejava i els preguntava què votaran el dia del referèndum.
Segons el meu estudi l'Estatut obtindrà un sí rotund: 70%.
Maig 2006
Imatge de Santiago a Flickr

dimarts, 22 de juliol de 2008

Gaydar (i II)

Exemples de perfils que no vos podeu perdre!

- Paradigma del patetisme gaydar: /chulazzogym

"WUENAS PA EMPEZAR SOY PIVE SIN PLUMA .UN MAXO IBERICO !! JEJE ,SIMPATICO, CARIÑOSO ,AMABLE, SINCERO.ODIO LA MENTIRA Y LOS MENTIROSOOOOO DE ACUERDO -SINCERIDAD TOTAL OK AJAJJA .Y NA ESO KIEN BUSKE SEXO POR CAM Y KIEN NO TENGA FOTO K PASE DE MIII PORK NO VA A CONSEGUIR NADA OK? KEDA CLARO ??? VAMOS SI NO TE GUSTAN MIS FOTOS PUES K TE DEN !!!

- Este exemplar resum tots els tòpics: /waperas2006

"pues..... soy un chico sincero , con las cosas muy muy claras, no me gusta andar con rodeos por se lo que quiero. y soy amigo de mis amigos......."


- El millor de tots: /passivorro


"q me la metan por el culo....y hacer el guarro"


Abril 2006
Nota: perfils reals!

dilluns, 21 de juliol de 2008

Gaydar (I)


No conec cap marica que al llarg de la seua vida de gai no haja obert un perfil en gaydar, en mensual o, el que és pitjor, en bakala.


La majoria dels que visiteu este espai sou gais empedreïts i, per tant, segur que teniu un o dos perfils a esta mena de pàgines de contactes.


Els altres visitants que no sou homosexuals, però, vos passeu la vida envoltats de gais i, per tant, segur que també sabeu ben bé què és un perfil.


No obstant això, hui comence una sèrie dedicada a esta meravellosa pàgina que fa les delícies de la comunitat gai de mig món (i només de mig món perquè a l'altre mig l'homosexualitat es castiga amb la lapidació).


El sistema és ben simple, i consta de quatre apartats: descripció física, descripció més profunda, explicar què busques i, finalment, un breu qüestionari sobre autors i pel·lícules favorits, entre els quals destaca Ken Follet i
las comedias románticas.

Independentment d’això, existeix una sèrie de frases que es poden llegir a gairebé tots els perfils, la qual cosa posa en evidència que la nostra espècie està fortament estereotipada:

- Soy amigo de mis amigos
- Soy un tío normal
- No soy el más indicado para describirme
- No me gusta la pluma pero la respeto
- Sin foto no contesto

I un llarg etcètera.


Abril 2006

diumenge, 20 de juliol de 2008

Des del més enllà

Ahir em va telefonar un ex per saber de la meua vida. Li vaig refregar que la vida em somriu i que estic molt content: la feina em va de meravella, tinc un xic espe(a)cial que em buida la nevera cada vegada que ve a casa i este capde marxaré a Barcelona a fer maldat.

Ell estava trist i em va dir que no s'imaginava que trobar parella poguera resultar tan complicat. Jo li vaig dir que ell és un xic atractiu i que no havia de tindre massa problemes per trobar algú que, com a mínim, li calentara el llit.

Em va respondre que no buscava només això, que volia trobar algú compatible amb ell i que no es limitara només a follar de tant en tant.

Li vaig dir que la vida consisteix a acontentar-se amb allò que ens trobem i a gaudir de la molta o poca sort que tenim i que, per tant, dedicara els esforços que perd en trobar un nóvio a fer coses més productives: que es deixe estar de gaydar.com i que es dedique a fer cruising.

És més eficaç.

Abril 2006

dijous, 17 de juliol de 2008

Siemens

El meu últim client i el seu germà es dedicaven a contractar línies de telèfons mòbils a Amena i a Vodafone amb DNI's falsificats. Davant el jutge van dir que els DNI's falsos els els subministrava un romanés i que no els venien, sinó que els canviaven per droga (això de la droga fou consell meu, però la idea de tirar-li les culpes a un romanés va ser cosa d'ells).

Des de gener havien obtingut amb este sistema més de 30 mòbils i ara s'enfronten a una condenma per estafa i falsificació de documents.

No obstant això, vaig aconseguir una llibertat provisional sense fiança per a tots dos i espere que m'ho agraeixquen amb l'últim model de Siemens, ja que, segons em van dir, són els millor mòbils del mercat.

I jo mai possaria en dubte l’opinió d’un professional.

Abril de 2006
Imatge de pavelló de Siemens a l'Expo92

dimecres, 16 de juliol de 2008

Nico Abad i l'àcid cítric

Hui he fet una troballa imprescindible i absolutament recomanable. Fa temps que em vaig enganxar al programa més integrat que Umberto Eco hagués pogut imaginar: Soy el que más sabe de TV del mundo.

Podeu veure'l, com no podia ser d'altra manera, a Cuatro -la cadena més neointegrada- i el presentador em posa quasi tan caxondo con Jean Nouvel: Nico Abad, a qui ningú recordarà per un programa que presentava i que tenia per nom La hora Wiki, em provoca ereccions postdinar i no puc evitar-ho.

Bé, el que he trobat i no té preu és el blog personal de Nico. Un extracte de l'últim post que ha fet: "Esta semana me dedicaré a preparar el menú para una cena. ya tengo el postre: mousse de limón con mandarinas".

¡Mátame ácido cítrico!

Abril 2006

dimarts, 15 de juliol de 2008

Al llit



El xic espe(a)cial i jo llegim junts al llit. Ens mirem de reüll i ens burlem l'un de l'altre. Quan algú troba una paraula que li fa gràcia o que no coneix interromp la lectura de l'altre i es difícil traure profit.

Anit jo estava amb Eduardo Mendoza i La verdad sobre el caso Savolta i ell amb Peces Barba i La España civil. La lectura d'escriptors que superen els 60 anys ens posà caxondos i vam follar. Feia temps que no ho féiem. L'astènia primaveral havia fet desaparèixer les ganes de fer-ho però la lectura d'escriptors geriàtrics feu renàixer el desig.

Qui havia dit que el sexe desapareixia als 60?

Abril 2006

diumenge, 13 de juliol de 2008

Operació Estalvi

Ahir vaig decidir començar una operació estalvi. I volia començar reduint els cafés de bar. La meua idea era prendre'l a casa i així estalviar-me tots els dies dos euros: el café de matí i el de vesprada. Dos euros al dia per cinc dies a la setmana són deu euros setmanals, ergo 40 euros mensuals. Un pla perfecte.


Ahir, primer dia de l'Operació Estalvi, però, em va eixir al revés: com ja havia pres café abans d'anar a classe d'italià vaig passar per l'Fnac per fer temps. Error. Error. Error. Vaig eixir amb dos llibres a la butxaca i dos més encomanats perquè no els tenien. La broma em va costar 16 euros (més 20 euros quan arriben els llibres encomants i reservats) i l'Operació Estalvi va saltar pels aires.


Per sort, eren llibres de butxaca, amb uns preus prou reduïts.


Balanç del dia 1 de l'Operació Estalvi: -14 euros (16 euros dels llibres - 2 euros dels cafés que em vaig prendre a casa) i -20 euros compromesos. Horror.


Abril 2006

dijous, 10 de juliol de 2008

PP Bono

La desaparició (política, de moment) de PP Bono és una gran notícia. Diferents partits -PNB, IU...- i organismes –la Guàrdia Civil- s'han felicitat per este ball de ministres en l'executiu central. PP Bono era una llosa per a les reformes estatutàries que ZP està portant endavant (i encara portarà).

La trajectòria política de PP Bono és inefable: cacic rural a la Manxa durant massa temps i minijtro de Defensa absolutament prescindible i oblidable. PP Bono forma part, juntament a molts altres alts càrrecs socialistes com el beat Vázquez -exalcalde de la Corunya i avui ambaixador al Vaticà-, Nicolás Redondo –socialista basc-, Ibarra -l'altre exponent de cacic ibèric, però a l'extremenya-, Alfonso Guerra.. etc, que coincideixen amb el PP en la seua visió jacobina i centralista d'una Espanya, cada día más grande.

La relació personal de ZP i PP Bono és dolenta. ZP, malgrat tot, no és mal xic, i quan el nomenà minijtro ho feu només per una qüestió de quota: de la mateixa forma que nomenà 8 dones i 8 homes, calia nomenar un ministre cañí.

La marxa de Bono ha sigut molt freak. L'acte destil·lava un olor ranci i cañí. Un poc més i mossega la bandera.

Personalment, no el trobaré a faltar.

Abril 2006

dimecres, 9 de juliol de 2008

El mal gust

Umberto Eco afirma que el mal gust comparteix una característica amb l'art: tothom sap què és, però ningú és capaç de definir-lo.

Per això cal recórrer als experts, tant pel que fa a l'art com pel que fa al mal o bon gust. Estos experts establirien les bases per a definir què és de bon gust i què resulta de mal gust.

Eco diu que de vegades el reconeixement del mal gust és instintiu i deriva de la reacció indignada que ens produeix qualsevol desproporció i que es considera totalment fora de lloc. En estos casos el mal gust es caracteritza per l'absència de mesura. Les regles que determinen esta mesura i esta proporció que fa que les coses siguen de mal o bon gust s'ajustarien, clar, a una època i a una cultura determinada.

Les imatges de les cases de Roca, l'assessor de l'Ajuntament de Marbella, han provocat en els ciutadans fàstic i repugnància i jo crec, sincerament, que més enllà dels delictes que si li puguen imputar, este tio era un puto hortera.

Abril 2006
Imatge d'Amdel a Flickr

dimarts, 8 de juliol de 2008

Sostiene Pereira


Anit em vaig acabar Sostiene Pereira, d'Antonio Tabucchi. Un llibre amb una estructura meravellosa, un estil clar, senzill i fascinant i un personantge que per al lector esdevé familiar i proper. Un luxe.

Quan vaig tancar el llibre, em vaig girar i tenia al costat un xic espe(a)cial que dormia com un angelet, però que no deixava de moure's. Un luxe luxós.

Abril 2006

dilluns, 7 de juliol de 2008

Vanidad


Cosa vana es todo aquello que se tiene por valioso pero que en realidad desvía de lo que en verdad vale. Lo vano nos apega a una falsa imagen del hombre, medido por sus riquezas, fama y poder mundano. Vaticà dixit.

- - -

Ahir vaig comprar el número d'abril de la revista Vanidad. L'exemplar de març portava una entrevista a la inefable i sempre ridícula i intranscendent Victoria Beckham. Per a abril tenim a la flaca Pilar López de Ayala.

Este mes el director signa una editorial absurda i miserable sobre la contraposició entre el gèneres musicals de pop i de rock. Recull opinions de personatges absolutament ridículs al llarg de tota una pàgina (!) i tot per a concloure que no sap deslligar-ne un de l'altre.

Això sí, ha de fer ús de termes com hipe, scene i mainstream per decorar un text que el consell de redacció podia haver substituït perfectament per una pàgina de publicitat.

A banda d'això, m'encanta la revista.


Abril 2006

A la imatge, una Paz Vega vanidosa

No sé perdre

Mentre m'emborratxava i em drogava en un dels lloc més fastigosament pijos de València -després d'haver escapat d'una festa encara més pija- tenia lloc a l'inefable Làtex el lliurament de la primera edició dels premis Fotolog de València.

Jo estava nominat en la categoria de Cronista (no sé per què no em van nominar per a la categoria de Fotolog no-marica), i ací comencen els despropòsits: no sé qui m'ha nominat ni perquè, ja que l'organització, amb una falta de transparència digna de qualsevol democràcia africana, ha amagat estes dades. Tampoc sabem quines eren les condicions per a ser nominat en cada categoria ni el número total de vots.

La categoria de Fotolog no-marica em sembla irresponsable: dos dels tres nominats es passen la vida envoltades de mariques, fet que les hauria d'invalidar per a concursar en esta categoria. La categoria Adoréi no l'entenc. Quins són els requisits o els trets que fan que un fotolog siga Adoréi?

I el pitjor de tot és que no he guanyat. No he guanyat i m'ho mereixia, perquè cada vegada que faig un upload pose en risc les meues relacions personals, familiars i professionals.

La vida és tan injusta.


Març 2006

dijous, 3 de juliol de 2008

Übersexual

Una de les coses més interessants de les guàrdies com advocat és haver de compartir hores amb els membres de la Guàrdia Civil. Els nous agents representen l'exemple perfecte d'home übersexual: masculins i nets.

Les noves generacions d'agents porten pentinants moderns, ulleres a l'aire, rellotges de D&G, les mans netes i patilles tan ben fetes que em resulta impossible concentrar-me en la feina.

Són educats i correctes i han canviat les ulleres de sol de pera per les últimes peces d'Armani i Moschino (!). A més a més, em parlen de vosté: "Señor letrado, cuando pueda me firma esta citación".

Jo li ho firme tot, agent, encantat de la vida i un poc caxondo.

- - -

Esta nit vaig al cine amb el xic espe(a)cial, que també és net i també em posa caxondo. Demà, festa pija a la platja.

Març 2006

Imatges de Samuel Dekeber per a la campanya d'YSL, obra i gràcia de Tom Ford

dimecres, 2 de juliol de 2008

Una oportunitat


Este matí prenia café amb una víctima de violència domèstica que em confessava que el seu nóvio li pegava des de feia més d'un any però que ella es callava perquè era molt guapo. Sembla un argument imbècil i propi de qui no té dos dits de front, però quan he vist al delinqüent ho he entés. Era un paki guapo. No d'aquells que venen cervesa a les Rambles, no d'aquells que treballen en un kebab, no d'aquells que tenen un locutori. No, no i no. Era un artista de Bolliwood!

El Fiscal i jo ens hem posat d'acord i la sentència l'ha condemnat a 40 dies de treballs a favor de la comunitat i a no apropar-se a menys de 100 metres de la víctima durant els pròxims dos anys, però ja veurem qui de tots dos trenca primer l’ordre d’allunyament.

El cas és que mentre prenia café amb la víctima, ETA ha anunciat l'alto el foc permanent. Quan he arribat a casa m'he posat a escoltar declaracions de polítics. Llamazares, Anasagasti, De la Vega... però jo volia escoltar a Mariano. Em moria de ganes d'escoltar les seues reflexions, i puc assegurar que no m'ha decebut, perquè no esperava molt més d'ell. En realitat, esperava justament això que ha dit i allò que no ha dit. Lamentable.

Març 2006

dimarts, 1 de juliol de 2008

/mostar o l'apocalipsi


Si ahir analitzava el comportament dels integrats i posava com a exemple al que algú va definir com "epítom de la integració", hui és el torn dels apocalíptics. Segons Eco, els apocalíptics oposen el rebuig i el silenci a la banalitat imperant i desconfien de qualsevol acció que puga modificar l'ordre de les coses.

El problema és que esta actitud és una invitació a la passivitat, i per tant, la integració que ha eixit per la porta, torna a entrar per la finestra. Els apocalíptics creuen identificar la fi del món en cada manifestació cultural massiva i la conclusió a la qual arriben és que la cultura de masses és l'anticultura.

Un exemple d'apocalíptic de
pacotilla és /mostar. El seu fotolog és una mica desconcertant, i jo crec que és perquè dedica massa temps a buscar coses que menysprear. En molts dels seus textos, l'objectiu de les crítiques és justament el consum de masses i l'actitud de la plebs envers els objectes de consum més quotidians.

Un
upload que no té desperdici és aquell en el qual /mostar fa referència als BoBos (meitat burgés, meitat bohemi) que sens dubte podrien ser una mena d'integrats més refinats, però integrats al cap i a la fi. Però una de les coses que fa que /mostar siga un apocalíptic és el menyspreu i odi que sent quan escolta el nom "Jean Nouvel".

Situem-nos començant pels fets objectius: Nouvel és un arquitecte francés de renom i totes les ciutats dels món es maten per allotjar alguna de les seues creacions. Això és objectiu. Ara passem als fets subjectius/discutibles: Nouvel no és, o sí, un gran arquitecte. Nouvel és un mercenari, o no, de l'arquitectura. Nouvel és, o no, el proxeneta que prostitueix l'arquitectura i que se n'aprofita.

El problema no és si això és cert o no, sinó com un estudiant d'arquitectura es permet el luxe de qüestionar l'art que un professional adorat per les masses escampa allà on li paguen els seus honoraris.

Esta actitud és molt corrent entre els estudiants d'arquitectura (ni tan sols entre els arquitectes "de veritat"): menysprear qualsevol arquitecte que puga aconseguir el reconeixement de l'exèrcit d'integrats que ens envolta i que es constitueix en classe dirigent.

Descendint una mica, és com qui diu: abans m'agradava Deluxe -quan no l'escoltava ningú- però ara em sembla una puta merda i Xoel mereix la mort, perquè les masses el reconeixen com a referent.




Març 2006
Imatge de l'Institut del Món Àrab, de Jean Nouvel

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails