Per reprendre la feina després del llarguíssim cap de setmana barceloní vaig haver de abusar del café: ahir estava de guàrdia i, per si fóra poc, tenia un judici a mig matí. A les onze ja no podia més: vaig comprar El País, vaig seure a una tauleta del bar, al costat de la Ciutat de la Injustícia, i vaig demanar el tercer café del dia.
Mentre passava les pàgines del diari i llegia per damunt els titulars, em vaig topetar amb la foto d’un xiquet mort a Palestina com a conseqüència de les lluites internes entre Hamàs i Al-Fatah.
El xiquet, de només 14 anys, tenia els ulls tancats i els llavis morats i el seu cos descansava sobre una llitera, mig cobert per un tros de tela blanca, tot tacat de sang.
La imatge del xiquet mort em va traslladar una inquietant sensació de serenitat i de calma, just el contrari que les imatges que arriben de Kènia, amb esglésies convertides en cambres d’incineració de dones i xiquets, o la dels atemptats d’ahir a Baquba, Bagdad i Argèlia.
Quin món més estrany.
2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada