En novembre una companya em va passar un assumpte del qual no podia fer-se càrrec per motius que no tenen massa interés. Es tractava d’un judici de faltes molt senzill, derivat d’una baralla entre veïns. La cosa no havia arribat a les mans, però el veí denuncià el meu client per haver-lo amenaçat.
- ¿Usted amenazó a su vecino? -preguntà el Fiscal a l’inici de la vista oral.
- Yo sólo le dije que me chupara la polla -confessà el meu client sense cap mena de rubor, en contra del que li havia aconsellat, i afegí a continuació: Le dije que me chupara la polla más de cien veces: chúpame la polla, chúpame la polla, chúpame...
- Creo que lo hemos entendido -tallà el Fiscal.
- ... la polla.
En aquell moment, n’estic segur, l’únic pensament que ocupava la ment del Fiscal, de la Secretària i de la Jutgessa era: i jo he aprovat una oposició per haver d’escoltar açò?
2007
2 comentaris:
Ja ja ja!!!! que bo!!! boníssim!
Seguro que cuando cobró se acordó de porque las izo. :)
Publica un comentari a l'entrada