A l’avió que havia de portar-me a Santiago vaig presenciar un incident entre dues boges. I jo em vaig trobar al mig, com no podia ser d’una altra forma.
A meitat del vol, quan segons el capità ens trobàvem a 10.000 metres i l’avió portava una velocitat de 950 quilòmetres per hora, una pija que tenia el costat va connectar el mòbil i començà a jugar amb el teclat.
Quan una altra xica, que es trobava a l’altra banda del corredor, se n’adonà de la situació, s’alçà i es dirigí a la del mòbil amb les següents paraules: Oye, apaga eso. Estás poniendo en riesgo la vida de todos los que vamos en este avión.
La del mòbil, davant tant de dramatisme, ni s’immutà i amollà: He puesto el móvil en ‘modo avión’, así que siéntate y no te preocupes.
La que es preocupava per la seguretat de l’avió em mirà, cercant un suport al seu excés de zel, i em preguntà: ¿tú qué opinas?
Jo em vaig limitar a tancar el llibre i a amollar: Hoy me siento bastante destructivo, así que me da igual si el avión se estrella y nos morimos todos.
Les dues em van mirar espantades i la del mòbil decidí desconnectar-lo i entretindre’s la resta del viatge amb les instruccions de seguretat en cas d’accident.
***
Hui, però, no em sent pas destructiu perquè un mascle ha entrat en la meua vida: té quatre potes i la pell tigrada.
I està primet. Molt primet.
2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada