Ahir va ser un dia molt especial: d'una banda vaig decidir deixar el partit en el qual militava des de feia massa temps. La crisi interna que pateix el meu ecs!partit, que es podria considerar un clar exercici de canibalisme polític i d'autodestrucció, s'ha fet insuportable.
Vaig comunicar la decisió a través d’un correu electrònic: la manera més elegant possible, donades les circumstàncies.
D’altra banda, abans de dinar vaig rebre una bona notícia: el cap del despatx on treballe arribà mig borratxo d’un esmorzar i, després d’abraçar-me, em va anunciar que les coses no marxen bé del tot i que no descartava ‘prescindir d’algú’, al mateix temps que em comunicava que barallava la possibilitat d’obrir un concessionari de cotxes de segona mà (!).
- Però vull que sàpies que l’últim del que vull prescindir eres tu -em digué.
- No, home, que a mi tant me fa -vaig dir sense disimular certa emoció.
Emoció? Sí, i no perquè em negue a treballar a un concessionari de cotxes, sinó perquè fa mesos que vull deixar este despatx de bojos i establir-me pel meu compte.
Noves perspectives, doncs, per a un cap de setmana que començà anit amb un soparet i que ja veurem com acaba!
2008
2 comentaris:
Per què no encetes una nova etapa política a un altre partit on poder dur a terme el teu instint i les teues habilitats com a animal polític?
Publica un comentari a l'entrada