dilluns, 5 d’octubre de 2009

La ferida

Ahir, quan em disposava a inserir la clau al pany de casa, em vaig adonar que tenia una ferida al dit.

Era un simple repeló, de només uns mil·límetres, i tot i ser recent, no vaig ser capaç de saber quan me l’havia feta perquè no havia sentit el dolor.

En aquell moment em vaig preguntar si quan una ferida no ens fa mal ens podem considerar realment ferits, però -i encara no sé com- mentre tancava la porta, el cor, vull dir: el dit, començà a fer-me mal.


2008

2 comentaris:

Maria ha dit...

Tens raó, moltes vegades la consciència del dolor és més dolorosa que la pròpia ferida (m'he explicat bé? és com quan un crio cau a terra i sa mare abans de veure què s'ha fet de veritat ja li està dient -no és res, una rascadeta!- perquè li faci menys mal! no?)
1 pató!

Busca qui t'ha pegat ha dit...

t'has explicat perfectament, maria! era justament allò que volia dir.

petó!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails