dilluns, 19 d’octubre de 2009

Converses del cap de setmana

El cap de setmana ha estat completet. Vaig començar dijous, amb un sopar en companyia d’unes amigues a casa per presentar Matt en societat. El gos estigué a l’alçada de les circumstàncies i es portà com l’adult que és, però no una de les convidades:

- Si voy a la cena se creerá que voy sólo por él y seguro que piensa que soy una pesada, así que antes de aceptar tengo que saber si él va y si no va, pues entonces sí que iré.

- Cariño, eres tonta de remate. Y cómete la ensalada, anda.

Divendres vaig passar el matí als jutjats i em vaig declarar fan incondicional de la nova jutgessa del número 3:

- Que sepa que esto no va a quedar así, que pienso ir a la tele a contar todo lo que me han hecho -es queixà l’acusat, el qual, gràcies a la providència, no era el meu client, sinó el contrari.

- Me parece estupendo, -li contestà la jutgessa- pero avíseme cuando vengan los de la tele para que me compre un vestido nuevo.

Dissabte vaig estar de guàrdia i em tocà un nou cas (o millor: no-cas) de violència domèstica: una adolescent denuncià la seua parella perquè li digué ‘puta y guarra’.

- I perquè et digué això? -preguntí durant la declaració.

- Porque le he dejado y quiero quedarme con el piso.

La vaig mirar espantat i em vaig mossegar la llengua, perquè estiguí a punt d’amollar: és que motius no li falten, nena.

- Ah, y también quiero una orden de protección de las que anuncian en la tele.

- ¿Crees que puede hacerte algo? –preguntà l’agent de la guàrdia civil.

- Que va, si no tiene ni media hostia, pero la orden es gratis, ¿no?

De la comissaria vaig volar al centre, i vaig sopar amb el meu amic Andreuet i el seu ex, un catòlic irlandés independentista que treballa per a la BBC (busca qui t’ha pegat!) i vam fer una incursió al sempre inefable ambient de València.

- Vols coca -em proposà un senyor major amb les mans molt llargues.

- Molt amable, però no.

- Crec que te conec, podria ser? -insistí el senyor major.

- Estic segur que no i, per favor senyor, no em toque.


2008

2 comentaris:

la vida té vida pròpia ha dit...

m'encantaria conèixer el Matt! :-)

Maria ha dit...

Jo també m'he fet fan de la jutgessa! ja ja ja!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails