La dreta espanyola sembla més salvatge que mai, sobretot a la Villa y Corte.
Sembla mentida que una ciutadania com la madrilenya, considerada ideològicament progressista, haja de patir el desgovern d’una dreta tan cavernícola com la que encapçala Esperanza Aguirre.
En efecte, l’equip de govern de la Comunidá de Madrí, condicionat per sectes com l’Opus i els Legionarios de su puta madre i la mateixa Conferència Episcopal, està disposat a revisar tot allò que siga susceptible de ser revisat i durant les últimes setmanes s’ha parlat, sobretot, de la persecució de les clíniques que practiquen la interrupció de l’embaràs (avortaments, vaja) i de la dels metges de l’hospital de Leganés expedientats per aplicar tractaments pal·liatius del dolor (allò que es coneix com el dret a morir dignament).
A este revival cristià, o autèntica caça de bruixes, cal sumar la magnífica acollida que els periodistes més destrellatats de la caverna han tingut a la televisió pública madrilenya i a les noves cadenes concedides per Aguirre: Losantos, Curry Valenzuela, Dragó, César Vidal i Miguel Ángel Rodríguez viuen sota la protecció d’uns poders públics tan reaccionaris com omnipotents.
I és que Madrí i València mai havien estat tan a prop.
2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada